Viatges i flors (1980, premi Crítica Serra d'Or i Premi Ciutat de Barcelona), un llibre exquisit que abraça tot l'arc de la maduresa creativa de Mercè Rodoreda (1908-1983), l'escriptora més universal de la literatura catalana. La primera part conté dinou "Viatges a uns quants pobles" que l'autora va escriure cap al final dels anys setanta, a Romanyà de la Selva, alhora que enllestia la seva última novel·la, Quanta, quanta guerra... La segona part del volum, "Flors de debò", és un recull de trenta-vuit peces que Rodoreda va donar per acabat prop de vint anys abans, a Ginebra, mentre escrivia La plaça del diamant, és a dir en el moment en què reprenia la carrera literària que la guerra i l'exili li havien fet interrompre.
