Pròleg

El llibre que tinc l honor de prologar em sembla que és una bona prova i una confirmació de la conveniència d introduir la causa de beatificació i canonització de Rosa Deulofeu González. Aquesta decisió la vaig comunicar als preveres i diaques de les tres diòcesis de la província eclesiàstica de Barcelona el dia 5 de gener de 2009, en una trobada del clergat dels tres bisbats celebrada a l aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

Es compleixen cinc anys vaig dir aquell dia de la mort de la nostra germana Rosa Deulofeu, delegada de pastoral de joventut de l arxidiòcesi de Barcelona, que va fer un servei molt preuat, molt important. Tots nosaltres la vàrem conèixer, tots nosaltres la valorem per la seva entrega i el seu amor a Déu Nostre Senyor i a l Església i d una manera especial pel testimoni que va donar en la seva llarga malaltia, oferint-ho tot a Déu per a l Església, per a l arxidiòcesi de Barcelona i per als joves .

Com que han transcorregut cinc anys de la seva mort vaig afegir , que és el període que prescriu l Església que ha de passar abans d introduir una causa de canonització, l arxidiòcesi introduirà la causa de canonització de Rosa Deulofeu. Em sembla que pot ser un bon testimoni, si la causa progressa i arriba a bon terme, per als laics i laiques, per als cristians i cristianes i especialment per a la joventut de les nostres diòcesis .

El llibre que el lector té entre les mans documenta admirablement les raons que em varen moure a introduir la causa de beatificació i canonització de Rosa Deulofeu. El fet que aquest llibre hagi arribat a la quarta edició és un signe d interès que ha suscitat la seva vida i el seu testimoni de vida cristiana i apostòlica al servei de l evangelització de la joventut.

En referència al contingut d aquest llibre, voldria invitar el lector a assaborir i fins i tot a meditar el testimoni del pare de la Rosa, Joan Deulofeu Hortal. El retrat que ens ofereix de la seva filla, és també un retrat de la família cristiana en la que la Rosa va venir al món. És tot un retrat concret de com viu una família cristiana. Fins i tot quan es troba en la dolorosa experiència de la llarga malaltia i la mort d una filla als 44 anys d edat.

Encara avui són molts els qui recorden amb emoció aquelles paraules de Joan Deulofeu al final de la missa exequial en sufragi de la Rosa, celebrada a l Església de Sant Agustí de la ciutat de Barcelona, el 7 de gener de 2004. Ploro, però no estic trist. Tenir una filla com la Rosa és un do i n estic molt agraït al Senyor. Moltes gràcies a tots vosaltres que durant la malaltia i avui mateix heu donat a ella i a nosaltres recolzament i amor. Gràcies .

La part central del llibre és el diari escrit per Rosa Deulofeu durant la seva malaltia, i les seves reflexions sobre el Parenostre, la pregària amb la que ella es va acomiadar d aquest món per anar cap a la casa del Pare.

En el diari de la seva malaltia ens mostra la seva ànima, la seva fe, i també les seves pors i els seus sofriments. Em sembla un document del màxim interès humà i cristià. És un veritable testament espiritual, encara que penso que ella no pensava que es pogués publicar un dia. És emocionant apropar-se a les seves confessions com a cristiana i com a apòstol de la joventut. Personalment, m ha commogut el seu amor a la nostra comunitat diocesana. La vida de la nostra diòcesi la portava molt endins en la seva ànima. En un moment del seu diari escriu senzillament aquest propòsit: Centrar-me en mi però mirant enfora pel bé de la diòcesi preparant un comentaris a l evangeli dels diumenges per al Full Dominical, textos que el lector trobarà en les pàgines que segueixen .

Em sembla que el lector agrairà també l apartat dels testimonis, entre els que excel·leixen els de Chiara Lubich i el del germà Roger de Taizé dos germans en la fe que ja estan amb el Senyor com la nostra estimada Rosa Deulofeu i els dels grups de joves amb els que ella treballava. Però m he sentit especialment identificat amb les paraules amb les que clou el seu testimoni el nostre estimat teòleg Dr. Josep Maria Rovira Belloso. Llegint les pàgines del llibre, una i altra vegada m ha vingut a la ment la figura de Santa Teresa de Lisieux, tot pensant en els paral·lelismes espirituals entre la vida i el testimoni de la santa carmelita, que és doctora de la Església, i la vida i el testimoni de la protagonista d aquest llibre.

Per això, m he sentit especialment identificat amb aquestes paraules de Rovira Belloso: Jo vaig dir a totes les persones que em trobava  a la sortida del temple escriu, tot recordant el dia de la missa en sufragi de la Rosa , que em semblava viure el darrer episodi de la vida de santa Teresa de Lisieux . No penso que això fos l emotivitat d un moment. Com més dies passen, més penso que Déu ha visitat el seu poble, com en temps de Josep Oriol. El Senyor ha mostrat el seu amor a la nostra estimada ciutat.

Ens ho ha recordat el Sant Pare Benet XVI: els sants són sempre un gran motiu d esperança; són els grans reformadors de l Església; són, ells i elles, els qui atreuen les benediccions de Déu sobre el seu poble. Acollint ja des d ara el judici definitiu de l Església sobre la causa de beatificació de Rosa Deulofeu, agraïm ja al Senyor tot el que ens ha donat amb la seva vida i els seus exemples. I a ella, que tant estimà i serví la nostra diòcesi de Barcelona, li encomanem els fruits del nostre propòsit col·lectiu en el nou Pla Pastoral Diocesà- d anunciar Jesús i el seu Evangeli als homes i dones de la nostra societat, especialment als joves, de revitalitzar el camí de la iniciació cristiana en tots i de viure la solidaritat amb els pobres i els que sofreixen com a expressió de la fe cristiana.

+ Lluis Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona