Vivim un temps que es mou entre la incultura i el silenci respecte del fet religiós, i en què una gran part de les manifestacions religioses tenen a veure amb la dogmàtica, amb la doctrina, amb la moral, amb el que Déu ha dit. L objectiu d aquest treball és parlar del fet religiós des de l agnosticisme i el laïcisme; és a dir, des de la visió de l home com a ésser autònom, limitat i preguntador, capaç de construir una ètica cívica fonamentada en la llibertat de consciència i en els projectes vitals propis de cada persona. Ni el laïcisme ni l agnosticisme tenen cap interès a negar Déu, ni a rebutjar el fet religiós, ni a combatre les creences de les religions. L agnosticisme és una posició personal davant la vida i davant la pregunta pel sentit. El laïcisme, en canvi, hauria de ser una posició compartida i col·lectiva entre creients i no creients, entre catòlics i budistes, entre agnòstics i ateus, per conviure i respectar les diferents formes de viure.