Aplicant els mètodes i les tècniques de l'arqueologia hidràulica de diversos llocs de la denominada Catalunya Nova i Mallorca, en aquest llibre s'estudia de quina manera van ser reutilitzats pels conquistadors feudals els mecanismes d'irrigació construïts anteriorment. El diferent ús d'aquestes infrastructures és el resultat de les diferències que existien en l'agricultura i en els usos socials de l'aigua en l'una i l'altra societat. Aquesta constatació permet aprofundir en diversos aspectes del funcionament de la nova societat feudal, especialment pel que fa a la seva expansió i al paper que juguen els ordres religiosos i a la forma com s'ordenen els processos de treball del camp i s'articulen les noves relacions socials.