Interiorisme
Interiorisme és un poemari recull de l obra de la jove poeta Cristina Pérez durant un munt d anys.
A COPS DE VIDA - 1999 - fa servir la metàfora i moltes de les imatges que després li seran pròpies, però no hi ha tanta definició ni rotunditat en les poesies. És el despertar d'una veu literària.
A CORS AUXILIARS - 1999/2000 es nota la recerca d'un llenguatge poètic fortament marcat pel sentiment. De vegades és metafòric, d'altres s escapa a la lògica i se submergeix en móns onírics i surrealistes. La temàtica és marcadament passional.
ELECTROCARDIOGRAMA -2000 - ofereix una preocupació existencialista, al costat de la temàtica amorosa. Són poemes que sorprenen, amb un nou llenguatge d estructura definida i amb imatges i comparacions que no són esteticistes ni juguen a ser-ho.
DE NOU, LA DOLÇA QUÍMICA DELS SENTIMENTS 2001 - són poemes basats en la condició mortal. Són poemes discursius, poc ornats, tot i que també hi ha metàfores i imatges de clara preocupació existencialista i de temàtica amorosa inherents a l autora. DOLCES IMPERFECCIONS - 2002 - referiria als anteriors reculls (De nou... o, fins i tot Electrocardiograma) tret que aquests no es basen en la condició mortal de l'home.
CADENES 2003 és un poemari dividit en tres parts on hi podem trobar una clara lloança a la humanitat i a l existència més enllà de la mort, acompanyat d evidents trets sexuals, explícits, molt biològics, emprant un llenguatge que prima el missatge per damunt de l ornament.
SANTUARI 2004 està enterament dedicat a la temàtica de la mort. És una elegia llarga a la mort de la germana.
Són poesies on trobem la desesperació per la mort, contra la indiferència i la insensibilitat.