Un pallasso, una vedette de music hall, un virtuós de les castanyoles, un músic de carrer, dos germans bessons que ballen claqué i un mestre jubilat que ignorava que era artista s han quedat per l edat, al marge de la societat. Una societat que un d ells defineix d aquesta manera: Aquest país fa pudor. La pudor de l enveja, de la vulgaritat i dels buròcrates fastigosos. Els bisbes delinqueixen, els jutges estan en venda, els rics amaguen impostos, els empresaris abusen, els caps sindicals callen, els polítics menteixen, els trànsfugues són admirats, els sous més fabulosos són per a futbolistes, prostitutes de luxe i presidents retirats. Massa gent en nòmina. Els espavilats triomfen, els corruptes avancen, i altres s enriqueixen amb la immigració, amb l explotació infantil i dels becaris... I tot un exèrcit intenta vendre ns el que no necessitem . Ha arribat l hora de reaccionar, de tornar a ser algú, i troben conjuntament una solució: crear el seu propi món jugant bé les seves cartes. Són artistes alternatius i valents. Creuen que, avui, és el primer dia per ser feliços.